jueves, 23 de septiembre de 2010

Ítaca sonora

Más caminos a Ítaca, que son el mismo. Este en versión sonora. Llegado por SMS en lo que parece un partido de ping-pong emocional en el terreno de las nuevas tecnologías. Un medio perfecto para no tener que poner el pie en tierra. Físicamente. Literalmente.



Lluis Llach: Viatge a Ítaca
(Kavafis. Adaptación de Carles Riba y Lluís Llach)

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

No hay comentarios: