espaguetis

El 1971 va ser l'Any dels Espaguetis.

El 1971 vaig fer espaguetis per viure i vaig viure per fer espaguetis.El fum que sortia de l'olla d' alumini era el meu orgull i la salsa de tomàquet que bullia a la paella, la meva esperança. [...]

Normalment feia els espaguetis sol i me'ls menjava sol. De tant en tant m'acompanyava algú, però m'agradava molt més menjar-me'ls a soles. En aquella època estava convençut que els espaguetis eren un plat que s'havia de menjar sense ningú més. No sé pas d'on ho vaig treure. [...]

Em vaig passar la primavera, l'estiu i la tardor fent espaguetis, com una mena de revenja. Els anava tirant a l'olla com si fos una noia a qui el xicot ha abandonat i que va tirant les seves cartes al foc.

Agafava les masegades ombres del temps, les pastava en un bol per donar-los forma de pastor alemany, les ficava a l'aigua bullint i hi tirava sal. Llavors em plantava davant de l'olla amb uns bastonets ben llargs i no me'n separava fins que el rellotge no m'avisava amb el seu planyivol.

Els espaguetis no eren gaire de fiar i no els podia perdre de vista. En qualsevol moment podien sortir de l'olla i perdre's en la foscor de la nit. De la mateixa manera que la jungla tropical està a l'aguait per xuclar cap a l'eternitat del temps les papallones de colorins, la nit també estava a l'aguait per atacar els espaguetis. [...]

Sèmola de blat.

Sèmola de blat cultivat als camps d'Itàlia.

Els italians s'haurien quedat parats si haguessin sabut que els que exportaven l'any 1971 era soledat.

----------
Haruki Murakami: "L'any dels espaguetis", en El salze sec i la dona adormida. Empúries, 2006.
----------

(leo esto con el estómago asaeteado por una gavilla de afilados espaguetis 100% sémola de trigo duro)

Traductor catalán-castellano